José Enrique Pérez, pare d'alumnes del Padre Moreno ens ha fet arribar mitjantçant facebook un article amb entrevista en un vídeo al nostre ex-alumne Pau Tortosa Navalón publicat a l'edició digital del periódic LAS PROVINCIAS. Com tots sabeu, Pau va tindre un greu accident al setembre de l'any passat del qual s'ha recuperat tant mental com físicament. Prova de tot això és el vídeo on l'entrevisten a casa seua, a la Bodega, on ha estat concentrat retrobant eixe punt de gosadia i atreviment que li ha fet anar sempre un poquet més que els altres. Amb un grau més de maduresa i amb les idees molt clares, Pau ens demostra que està preparat per a lo més alt, no vos ho perdeu.
Des de "El Mirall de l'Escola" volem que tots conegueu que els somnis poden ser realitat, i Pau és un exemple. Molta sort.
article i entrevista a Pau (feu clic en aquest enllaç)
Secció de la revista que volem dedicar a la participació de tots aquells que han sigut alumnes del CEIP Padre Moreno.
dijous, 14 de juliol del 2011
Pau Tortosa Navalón, preparat física i mentalment per a l'èlit del motor de dues rodes.
Etiquetes de comentaris:
Moixent,
Padre Moreno,
Pau Tortosa
divendres, 10 de juny del 2011
Un apartat per als ex-alumnes
Un xiquet o xiqueta, ingressa a un centre com el nostre als 6 anys. A partir d'eixe moment passa 5 hores del dia, durant uns 170 dies de l'any assistint a les classes, fent feines escolars, compartint l'estudi i l'esplai, el menjador...amb els seus companys i mestres, fins a 10 anys després que definitvament, deixa l'escola.
Pense que és molt de temps el que es passa en l'escola i moltes les vivències que es viuen i queden amb més o menys intensitat en el record dels alumnes. A sovint, quan he preparat un discurs d'acomiadament als alumnes que acaben i s'en van a l'Institut, els he dit que a l'Escola segueixen tenint un lloc, que de alguna manera sempre es queden amb nosaltres i poden seguir comptant amb els seus mestres i la seua escola. Això no es diu perquè sí. És un sentiment autèntic que tenim els mestres que amb més o menys fortuna hem acompanyat els alumnes i hem sigut testimonis del seu creixement.
Aquest espai vol ser un espai dels alumnes que un dia se n'anaren i van continuar el seu destí a l'Institut. Ara sou majors, alguns ja teniu fills, parella, treball, estudis mitjans, superiors...
Pense que és molt de temps el que es passa en l'escola i moltes les vivències que es viuen i queden amb més o menys intensitat en el record dels alumnes. A sovint, quan he preparat un discurs d'acomiadament als alumnes que acaben i s'en van a l'Institut, els he dit que a l'Escola segueixen tenint un lloc, que de alguna manera sempre es queden amb nosaltres i poden seguir comptant amb els seus mestres i la seua escola. Això no es diu perquè sí. És un sentiment autèntic que tenim els mestres que amb més o menys fortuna hem acompanyat els alumnes i hem sigut testimonis del seu creixement.
Aquest espai vol ser un espai dels alumnes que un dia se n'anaren i van continuar el seu destí a l'Institut. Ara sou majors, alguns ja teniu fills, parella, treball, estudis mitjans, superiors...
Seria fantàstic, tornar a saber de vosaltres, que ens conteu on esteu, què feu, com vos van les coses, quines experiències esteu passant o vos van ocòrrer. Porteu els vostres records de l'època en què estàveu en l'escola, compartiu-les amb nosaltres, mestres, pares, mares i alumnes. Les vostres fotos. Ja ho sabeu, aquest espai està pensant per vosaltres i seriem feliços de compartir de nou un troç de la vostra vida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)